El conseller d'Agricultura defensa a Brussel·les canvis en les polítiques agràries i pesqueres per adaptar-les a la realitat mediterrània
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha defensat a Brussel·les la necessitat d’introduir canvis en les polítiques agràries i pesqueres europees per adaptar-les millor a la realitat mediterrània i reforçar la viabilitat del sector primari català.
Un reglament òmnibus per simplificar i adaptar la política pesquera
Durant la presentació d’una exposició en defensa del model de pesca costanera litoral del Mediterrani, coorganitzada amb la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i pels grups d’acció local pesquers (GALP), a la Delegació del Govern a Brussel·les, el conseller ha proposat l’adopció d’un reglament òmnibus de simplificació.
“Tot i que la Política pesquera comuna continua essent l’eix de la gestió pesquera europea, deu anys després requereix ajustos per complir plenament els seus objectius. Un reglament òmnibus permetria adaptar diverses normatives amb més agilitat a la realitat mediterrània”, ha afirmat.
Segons Ordeig, aquesta modificació no debilitaria la política comuna, sinó que en reforçaria l’eficàcia, milloraria el compliment de les normes i contribuiria a consolidar un sector modern, resilient i generador d’ocupació a les comunitats costaneres.
Reconeixement de l’especificitat de la pesca mediterrània
L’exposició recull sis plafons reivindicatius amb missatges clars del sector, com ara “Salvar les comunitats pesqueres del Mediterrani”, “No som una flota industrial” o “Més burocràcia no és més control”.
Els pescadors reclamen el reconeixement jurídic de l’especificitat de la flota costanera litoral mediterrània, majoritàriament de petita escala: embarcacions que fan jornades de menys de dotze hores, tornen diàriament al port base, operen en aigües territorials i venen el peix fresc a la llotja, fet que en garanteix la traçabilitat.
Actualment, però, la normativa europea les equipara en molts aspectes a la pesca industrial i els imposa obligacions que el sector considera desproporcionades.
En aquest context, el conseller ha defensat la necessitat de revisar el Reglament de control per adaptar-lo al risc real i a la capacitat operativa de la flota mediterrània, aplicant-hi el principi de proporcionalitat a fi que les exigències siguin adequades a la dimensió i l’activitat de cada embarcació. També ha proposat prioritzar el control en terra —mitjançant les notes de primera venda a la llotja— en lloc d’imposar obligacions poc operatives a bord que aporten poc valor afegit i posen en risc la seguretat de la navegació.
A més, ha plantejat revisar la definició d’esforç pesquer (capacitat de pesca) basada en la potència instal·lada de l’embarcació, atès que els sistemes actuals ja permeten controlar amb precisió l’activitat real. Segons ha explicat, aquest canvi facilitaria la modernització de la flota, la descarbonització i la millora de la seguretat sense incrementar la pressió sobre els recursos. Finalment, ha reclamat adaptar el Pla multianual del Mediterrani Occidental, incorporant-hi també objectius econòmics i socials i eliminant la doble limitació de la gamba vermella i les segmentacions artificials entre la flota.
Una PAC amb més protagonisme de les regions
En l’àmbit agrari, Ordeig ha participat en un acte al Parlament Europeu sota el títol “Crida mediterrània per uns territoris vius, cohesionats i amb futur”, centrat en les polítiques rurals i pesqueres i el Marc Financer Pluriennal de la UE 2028-2034.
El conseller ha defensat una Política agrària comuna (PAC) que reconegui el paper clau de les autoritats regionals i permeti adaptar les mesures a la realitat agroecològica, econòmica i social de cada territori.
“El Govern s’oposa als plans d'associació nacionals i regionals (un pla estatal únic) que recentralitzi decisions i reivindica la capacitat i l’experiència consolidada de Catalunya en la gestió eficaç i propera de la PAC”, ha declarat.
Pel que fa al nou marc pressupostari europeu, Catalunya defensa mantenir els dos pilars diferenciats de la Política agrària comuna, el suport a la renda agrària i el desenvolupament rural, i rebutja que es fusionin en un únic fons que en pugui diluir els objectius.
El Govern aposta per prioritzar els ajuts als agricultors i ramaders que viuen i treballen al territori, amb una atenció especial als joves, les dones, les petites explotacions i les zones amb limitacions naturals. Igualment, reclama reforçar la inversió en recerca aplicada i en transferència tecnològica, perquè la innovació arribi també a les explotacions petites i mitjanes.
Finalment, defensa garantir un finançament estable del programa Leader com a eina clau per impulsar projectes transformadors i dinamitzar el món rural.
A més, el Govern demana una PAC que protegeixi el sector davant la competència deslleial, reforci la cadena de valor agroalimentària, millori la gestió de riscos i redueixi la càrrega burocràtica.
Front comú davant l’acord amb Mercosur
Finalment, el conseller ha traslladat a Brussel·les les demandes consensuades amb el sector respecte de l’acord amb Mercosur, amb l’objectiu de minimitzar-ne l’impacte negatiu sobre la pagesia catalana.
El Departament va convocar una taula específica amb el sector per definir propostes adreçades tant a les institucions europees com al Ministeri, i ha apostat per impulsar un front comú europeu per defensar unes condicions de competència equitatives.
Catalunya considera imprescindible que qualsevol acord comercial sigui coherent amb els objectius de la Política Agrària Comuna (PAC) i protegeixi el model productiu europeu. En aquest sentit, es demana: que els productes importats compleixin les mateixes exigències sanitàries, ambientals i de benestar animal que els europeus (clàusules mirall), controls reforçats en origen i en frontera, amb sistemes d’auditoria sòlids i tolerància zero davant incompliments, clàusules de salvaguarda operatives i àgils en cas de distorsions de mercat, monitoratge continu dels sectors sensibles, amb informació transparent i mecanismes d’anticipació i garantir que l’acord no generi competència deslleial ni comprometi la sostenibilitat dels sistemes agrícoles europeus.
“No es pot exigir als agricultors europeus estàndards elevats si es permet l’entrada de productes que no compleixin les mateixes condicions”, ha remarcat el conseller, que ha reiterat que el Govern defensarà amb determinació un sector estratègic, amb oportunitats i amb futur.