La pesta porcina africana continua condicionant l'accés als espais naturals del Vallès Occidental i l'activitat turística i de lleure
La Generalitat manté el dispositiu de vigilància i contenció de la pesta porcina africana, una malaltia que no afecta les persones però que ha comportat restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis del Vallès Occidental.
El Consell Comarcal ha demanat revisar les limitacions amb criteris de proporcionalitat i facilitar la recuperació de les activitats compatibles amb la seguretat sanitària.
El Vallès Occidental continua sent un dels territoris més directament afectats per les mesures excepcionals adoptades per contenir la pesta porcina africana (PPA), detectada inicialment en senglars localitzats al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, a l'entorn del Parc Natural de la Serra de Collserola, el novembre de 2025.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació manté actiu el dispositiu de control de la malaltia, amb actuacions de vigilància epidemiològica, control de les poblacions de senglars i mesures de bioseguretat destinades a evitar-ne la propagació.
La situació té una especial transcendència per al Vallès Occidental, no només per les repercussions sobre el sector ramader i agroalimentari, sinó també per les conseqüències que les restriccions d'accés al medi natural poden tenir sobre el turisme de natura, les activitats esportives, les empreses de lleure i la restauració situada en entorns forestals.
Municipis del Vallès Occidental inclosos en les zones de restricció
D'acord amb la informació del Departament d'Agricultura, els municipis de la comarca inclosos en la zona infectada d'alt risc són Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa.
Per la seva banda, Castellar del Vallès, Gallifa, Matadepera, Palau-solità i Plegamans, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sentmenat, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls figuren dins de la zona infectada de baix risc.
Aquesta classificació comporta l'aplicació de mesures diferenciades segons el nivell de risc i la delimitació territorial establerta per les autoritats sanitàries.
En les zones d'alt risc es mantenen limitacions importants sobre l'accés als espais naturals, especialment en zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats, camps de conreu, parcs i camins situats fora dels nuclis urbans.
Cal remarcar que les restriccions d'accés al medi natural no comporten, amb caràcter general, el tancament dels establiments de restauració ni de les activitats econòmiques autoritzades en espais tancats. Les condicions concretes d'accés i desenvolupament de les activitats s'han de comprovar segons la ubicació i la normativa vigent.
Collserola, un espai especialment afectat
El Parc Natural de la Serra de Collserola ha estat l'epicentre de les mesures de contenció des de la detecció dels primers casos.
La proximitat del parc a municipis com Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Montcada i Reixac converteix les restriccions en una qüestió de gran rellevància territorial.
Collserola és un dels principals espais naturals de l'àrea metropolitana i un entorn habitual per a activitats de senderisme, cicloturisme, excursions familiars, educació ambiental i altres experiències de lleure.
També manté una vinculació directa amb establiments de restauració, equipaments turístics i empreses que desenvolupen activitats relacionades amb el medi natural.
Les limitacions d'accés poden afectar l'afluència de visitants i obligar els operadors a modificar recorreguts, suspendre activitats o adaptar la seva oferta.
Aquestes repercussions fan necessari disposar d'informació clara, actualitzada i territorialment precisa, que permeti diferenciar els espais restringits d'aquells on l'activitat està autoritzada.
El Consell Comarcal demana revisar les restriccions
El Ple del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha aprovat una moció que reclama revisar les mesures excepcionals derivades de la pesta porcina africana i estudiar la delimitació d'espais de lliure accés al Parc Natural de la Serra de Collserola i a la resta d'espais naturals afectats.
La proposta defensa que les restriccions s'han d'avaluar de manera continuada, atenent criteris de necessitat, proporcionalitat i adequació al risc sanitari.
La iniciativa parteix de la necessitat de compatibilitzar la protecció sanitària i ambiental amb els usos socials i econòmics del territori.
En aquest sentit, es planteja que les limitacions es puguin adaptar a l'evolució epidemiològica i a les característiques concretes dels diferents espais.
Aquesta posició té una rellevància especial per a les empreses turístiques, els establiments de restauració i els operadors de lleure que depenen, directament o indirectament, de l'accessibilitat als entorns naturals.
La restauració i el turisme de natura, activitats que cal preservar
El Vallès Occidental disposa d'una oferta diversa d'activitats vinculades al patrimoni natural, cultural i gastronòmic.
Els itineraris de senderisme, les rutes en bicicleta, les activitats guiades, les visites al patrimoni i les experiències gastronòmiques constitueixen una part de l'atractiu turístic de la comarca.
Espais com Collserola, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, els entorns fluvials i els camins històrics permeten connectar el turisme de proximitat amb l'activitat de bars, restaurants, allotjaments i empreses de serveis.
Quan es restringeix l'accés a aquests espais, les conseqüències poden estendre's a tota la cadena de valor turística.
Un restaurant situat a prop d'un itinerari excursionista, una empresa que organitza sortides guiades o un establiment que ofereix serveis als visitants poden experimentar canvis en la demanda encara que la seva activitat no estigui directament prohibida.
Per aquest motiu, resulta fonamental que les mesures sanitàries vagin acompanyades de mecanismes d'informació, coordinació amb els operadors i, quan sigui necessari, instruments de suport a les activitats econòmiques afectades.
La pesta porcina africana no representa un risc per a la salut humana
Un dels aspectes que cal remarcar és que la pesta porcina africana no es transmet a les persones, ni pel contacte amb animals infectats ni pel consum de carn de porc o productes derivats.
Es tracta d'una malaltia vírica que afecta els porcs domèstics i els senglars, amb conseqüències potencialment molt greus per a la ramaderia i el sector agroalimentari.
Per tant, la situació sanitària no justifica generar alarma sobre la seguretat del consum de carn de porc comercialitzada pels canals alimentaris habituals.
La informació rigorosa és especialment important per evitar percepcions equivocades que puguin perjudicar injustificadament els establiments de restauració, les carnisseries, els elaboradors i els productors agroalimentaris.
Al mateix temps, és imprescindible mantenir les mesures de bioseguretat i respectar les indicacions de les autoritats competents per evitar la dispersió del virus.
Responsabilitat ciutadana i prevenció
La contenció de la malaltia requereix la col·laboració de la ciutadania i dels diferents sectors econòmics.
Entre les recomanacions bàsiques hi ha respectar les restriccions d'accés, no alimentar els senglars, evitar abandonar restes de menjar al medi natural i mantenir una correcta gestió dels residus.
Els establiments de restauració situats a prop d'espais naturals també poden contribuir a la prevenció assegurant que les restes alimentàries es dipositen en contenidors adequats i que no queden accessibles a la fauna salvatge.
En cas de localitzar un senglar mort o amb comportaments anòmals, no s'ha de manipular l'animal i cal comunicar la incidència als serveis competents, seguint les instruccions oficials.
Compatibilitzar la seguretat sanitària amb l'activitat econòmica
Des de la perspectiva del Gremi d'Hostaleria del Vallès Occidental, la contenció de la pesta porcina africana constitueix una prioritat sanitària i ambiental que ha de comptar amb la col·laboració de tots els sectors implicats.
Tanmateix, també és necessari que les mesures adoptades tinguin en compte les repercussions sobre les empreses que desenvolupen la seva activitat als municipis afectats.
La restauració, el turisme de natura i les activitats de lleure formen part de l'economia local i contribueixen a mantenir l'ocupació, la vitalitat dels municipis i l'aprofitament responsable del patrimoni natural.
Per aquest motiu, resulta convenient avançar cap a una gestió territorial diferenciada, amb criteris sanitaris objectius, revisió periòdica de les restriccions i una comunicació clara de les activitats autoritzades.
La recuperació progressiva dels usos del medi natural, sempre que l'evolució de la malaltia ho permeti, hauria de facilitar la continuïtat de les activitats econòmiques compatibles amb la seguretat sanitària.
El Vallès Occidental necessita preservar els seus espais naturals i, alhora, garantir que la gestió de la pesta porcina africana sigui compatible amb el manteniment de la restauració, el turisme i les activitats de lleure que contribueixen a la dinamització del territori.