El Vallès Occidental concentra quatre dels nou nous casos de pesta porcina africana, mentre continuen les restriccions als espais naturals
Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola registren nous positius en senglars, tots corresponents a restes d'animals morts fa entre un i cinc mesos.
La comarca continua sent un dels principals àmbits del dispositiu de contenció, amb afectacions sobre l'accés al medi natural i determinades activitats turístiques i de lleure.
La Generalitat de Catalunya ha confirmat quatre nous casos de pesta porcina africana (PPA) en senglars al Vallès Occidental, segons l'actualització epidemiològica publicada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació el dijous 22 d'octubre.
Els nous positius s'han detectat a Cerdanyola del Vallès, amb dos casos; Sant Cugat del Vallès, amb un, i Sant Quirze del Vallès, també amb un.
Els cinc positius restants comunicats aquesta setmana corresponen a Molins de Rei, al Baix Llobregat, amb quatre casos, i Barcelona, amb un.
Amb aquests resultats, Catalunya acumula 419 senglars positius des de la detecció del primer brot, el 28 de novembre de 2025, precisament al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
Els nous casos corresponen a restes antigues de senglars
Un aspecte especialment rellevant de les dades d'aquesta setmana és que cap dels nous positius correspon a un senglar mort recentment.
Segons la informació facilitada pel Departament d'Agricultura, les restes localitzades tenen una antiguitat estimada d'entre un i cinc mesos.
Aquest fet és important perquè les noves confirmacions no s'han d'interpretar automàticament com a infeccions produïdes durant els darrers dies.
La localització de restes antigues forma part de les actuacions de vigilància epidemiològica que es continuen desenvolupant a les zones afectades, amb l'objectiu de conèixer l'evolució del brot i determinar l'abast territorial del virus.
Durant la darrera setmana, el laboratori ha analitzat 386 mostres de senglars, amb nou resultats positius i 377 negatius.
El percentatge de positivitat setmanal se situa en el 2,3%, mentre que el balanç acumulat des del novembre de 2025 és de 419 positius entre 14.496 animals analitzats.
Tot i que la detecció de restes antigues aporta informació sobre l'evolució temporal de la malaltia, les autoritats sanitàries mantenen la necessitat de continuar amb les mesures de contenció fins que es disposi de les garanties necessàries per modificar-les.
Sant Cugat, Sant Quirze i Cerdanyola, municipis amb nous positius
La distribució dels casos confirmats aquesta setmana torna a situar el Vallès Occidental entre els territoris que requereixen una vigilància sanitària especial.
A Sant Cugat del Vallès s'ha identificat un nou positiu a l'entorn de Can Barata, molt proper al terme municipal de Rubí.
La proximitat del punt de detecció ha generat una atenció especial a Rubí, on anteriorment ja s'havien localitzat dos senglars infectats des de l'inici del brot.
A Sant Quirze del Vallès, el nou cas s'ha localitzat a l'entorn de la serra de Galliners, un espai natural que connecta diversos municipis de la comarca i que habitualment acull activitats de passeig, excursionisme i lleure.
Cerdanyola del Vallès, municipi on es va originar el primer focus conegut a Catalunya, suma dos nous resultats positius en les anàlisis d'aquesta setmana.
Aquesta distribució territorial reforça la importància de mantenir la vigilància sobre els espais forestals i periurbans que connecten Collserola amb altres àmbits naturals del Vallès Occidental.
Dotze municipis del Vallès Occidental continuen inclosos en la zona d'alt risc
L'actualització del Govern manté 19 municipis catalans dins la zona d'alt risc, dels quals dotze pertanyen al Vallès Occidental.
Els municipis de la comarca que formen part d'aquesta delimitació, totalment o parcialment, són:
Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa.
Aquests municipis sumen, en realitat, tretze termes municipals inclosos en la relació del Govern.
La inclusió d'un municipi dins la zona d'alt risc no implica necessàriament que tot el seu territori urbà estigui sotmès a les mateixes limitacions, ja que les restriccions es refereixen especialment als espais naturals delimitats i als accessos afectats.
Per aquest motiu, és imprescindible consultar la senyalització i la informació actualitzada de cada municipi abans d'organitzar activitats a l'aire lliure.
Collserola i els espais naturals continuen condicionats per les restriccions
La pesta porcina africana ha tingut una incidència especial en l'ús públic dels espais naturals del Vallès Occidental, especialment a l'entorn del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Les restriccions d'accés al medi natural han afectat activitats habituals com l'excursionisme, el senderisme, les sortides organitzades i determinades activitats esportives i recreatives.
El Parc Natural de Collserola, que constitueix un dels principals espais de lleure de l'àrea metropolitana de Barcelona, manté mesures extraordinàries de limitació d'accés als àmbits restringits.
Aquestes actuacions s'emmarquen en l'estratègia de contenció del virus, que pretén limitar els moviments de senglars, facilitar les tasques de captura i evitar interferències amb els dispositius de vigilància.
Al Vallès Occidental, la situació té una incidència particular per l'elevada interrelació entre nuclis urbans, espais periurbans, zones forestals i activitats econòmiques vinculades al medi natural.
La restauració i els establiments d'hostaleria poden continuar oberts
Una de les qüestions que cal destacar és que les restriccions sanitàries sobre el medi natural no representen un tancament generalitzat dels restaurants, bars, cafeteries, hotels i altres establiments d'hostaleria dels municipis afectats.
Les activitats de restauració poden continuar funcionant amb normalitat, sempre que respectin les disposicions aplicables i les eventuals limitacions específiques dels seus accessos o emplaçaments.
Això és especialment rellevant en municipis com Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sant Quirze del Vallès o Montcada i Reixac, on l'oferta gastronòmica i d'hostaleria conviu amb espais naturals que habitualment atrauen visitants.
Tanmateix, alguns establiments poden experimentar afectacions indirectes derivades de la reducció de visitants a determinades zones forestals.
Restaurants situats en entorns naturals, establiments vinculats a itineraris excursionistes i negocis que habitualment reben clients procedents d'activitats de cap de setmana poden veure condicionada una part de la seva demanda.
La incidència econòmica concreta dependrà de la ubicació de cada establiment, de les característiques de la seva clientela i de l'abast de les restriccions d'accés.
La comarca reclama compatibilitzar la seguretat sanitària amb l'activitat econòmica
La continuïtat de les restriccions ha generat un debat sobre la necessitat de disposar de criteris clars i informació actualitzada que permetin adaptar progressivament les limitacions en funció de l'evolució del risc sanitari.
A Barberà del Vallès, per exemple, el Ple municipal del mes d'octubre ha aprovat una moció que demana revisar les mesures excepcionals derivades de la pesta porcina africana i delimitar espais de lliure accés al Parc Natural de Collserola i a la resta de zones naturals afectades.
Aquesta petició reflecteix la preocupació existent en alguns municipis per les conseqüències que les restriccions prolongades poden tenir sobre l'ús social dels espais naturals i les activitats econòmiques del territori.
La revisió de les mesures, en qualsevol cas, ha de respondre als criteris de les autoritats sanitàries i a l'evolució epidemiològica, per evitar que una flexibilització prematura comprometi els esforços de contenció.
Per al sector de l'hostaleria i el turisme, resulta especialment important disposar de calendaris informatius, delimitacions territorials precises i una comunicació fluida amb les administracions responsables.
Més de 13.600 senglars capturats i un dispositiu de més de mil efectius
La Generalitat manté una mobilització important de recursos humans i materials per contenir la malaltia.
Durant la darrera setmana s'han capturat 308 senglars dins les zones restringides, fins a arribar a un acumulat de 13.684 animals.
El dispositiu ha comptat amb 1.007 efectius, entre personal d'intervenció i membres dels cossos encarregats de l'ordre i el control dels accessos.
Actualment hi ha instal·lades 34 trampes i 93 sistemes de captura col·lectiva, a més dels 351 tancaments executats per limitar el moviment de la fauna salvatge.
A les zones de baix risc també es mantenen les actuacions coordinades amb les societats de caçadors i els ajuntaments.
Durant el darrer cap de setmana s'han realitzat 19 batudes, amb la participació de 347 caçadors i 375 gossos, a més de 40 caçadors que han intervingut en actuacions d'aguait.
Aquest conjunt de mesures pretén reduir el risc de propagació del virus i preservar les explotacions porcines del territori.
El consum de carn de porc continua sent segur
La Generalitat recorda que la pesta porcina africana és una malaltia que afecta els porcs domèstics i els senglars, però que no es transmet a les persones.
Per tant, el consum de carn de porc, embotits i altres productes porcins procedents dels canals de comercialització autoritzats no representa cap risc de transmissió de la PPA.
Els restaurants i establiments alimentaris poden continuar adquirint i servint aquests productes amb normalitat, aplicant els controls habituals de traçabilitat, higiene i conservació.
Tanmateix, es recorda la importància de gestionar adequadament els residus alimentaris i evitar que els senglars puguin accedir a restes de menjar.
Aquesta recomanació resulta especialment important per als establiments situats en urbanitzacions, espais periurbans i zones properes a boscos o parcs naturals.
El sector de l'hostaleria del Vallès Occidental demana informació i coordinació territorial
La prolongació de les mesures contra la pesta porcina africana posa de manifest la necessitat de combinar la protecció sanitària amb una gestió adequada de les conseqüències econòmiques i socials de les restriccions.
Per al teixit empresarial de la comarca, resulta fonamental mantenir una informació pública permanentment actualitzada sobre els accessos permesos, les zones afectades i les condicions en què es poden desenvolupar activitats turístiques, esportives i de lleure.
Els establiments de restauració i hostaleria situats a prop dels espais naturals necessiten disposar de criteris clars per informar els clients, planificar les seves activitats i evitar confusions que puguin perjudicar innecessàriament l'activitat econòmica.
La protecció de la ramaderia catalana i el control epidemiològic continuen sent prioritaris. Al mateix temps, és important que les restriccions es revisin d'acord amb els resultats tècnics i que s'avaluïn les seves repercussions sobre els municipis i les empreses del territori.
El Vallès Occidental afronta el repte de continuar contribuint a la contenció de la pesta porcina africana i, alhora, preservar el dinamisme de la seva restauració, el turisme de proximitat i les activitats vinculades als espais naturals.
La Generalitat insisteix en la necessitat de respectar la senyalització i els controls d'accés, no alimentar els senglars, dipositar els residus en contenidors tancats i comunicar al 112 qualsevol troballa de senglars morts o amb simptomatologia compatible amb la malaltia.