La Xarxa CCF i la Xarxa CIFT presenten a FITUR 2026 el futur del turisme nàutic fluvial a Galícia com a model de cooperació i desenvolupament territorial
AGAN+, Port de Sotogrande en representació del Clúster Marítim Marí d’Andalusia i el Clúster Marítim de les Illes Balears participen en una sessió estratègica celebrada a l’estand de la Xunta, centrada en la consolidació del turisme nàutic-cultural sostenible i la cooperació interterritorial nacional.
La FIHRT hi va ser present de la mà del seu Secretari General i Vicepresident de PIMEC TURISME, responsable del Projecte de la REDCCF a Catalunya.
La zona d’actes de l’estand de la Xunta de Galícia, situada al pavelló 9 de la Fira Internacional de Turisme de Madrid (FITUR 2026), va acollir durant el matí d’ahir dijous la presentació titulada «El futur del turisme nàutic fluvial a Galícia. Xarxa CCF i Xarxa CIFT», dedicada a analitzar el present, els resultats i les perspectives de futur del turisme nàutic fluvial com a eix de desenvolupament territorial sostenible. Tant la ja consolidada Xarxa de Creuers Costaners i Fluvials dels Destins Nàutics Sostenibles d’Espanya (RED CCF) com la incipient Xarxa de Creuers Ibèrics Fluvials Transfronterers (Xarxa CIFT) mostren la gran feina que s’està duent a terme tant a escala nacional com ibèrica en aquest sector tan estratègic i de futur dins del turisme espanyol i portuguès.
L’acte va reunir representants institucionals, responsables d’entitats sectorials, administracions públiques i empreses vinculades al turisme i a la nàutica, amb l’assistència, entre d’altres, de representants de la Xunta de Galícia, la Delegació del Govern a Galícia, la Diputació de Pontevedra, administracions locals i el teixit empresarial del sector. Així mateix, va comptar amb la presència institucional de la presidenta del Clúster Marítim de les Illes Balears i vicepresidenta de la Xarxa CCF, la qual va reforçar el caràcter estatal i cooperatiu del projecte. A més, la presentació va ser accessible, ja que va comptar amb un intèrpret en llengua de signes (ILSE).
La sessió va comptar amb les intervencions de José Manuel Fernández Gómez, vicepresident d’AGAN+, que va obrir l’acte abordant el paper de l’entitat en l’impuls de projectes europeus vinculats al turisme nàutic; Yolanda Piedra Mañes, presidenta del Clúster Marítim de les Illes Balears i vicepresidenta de la Xarxa CCF, que va exposar els principals resultats del projecte i les seves línies de futur; Miguel Ángel Díez, membre de l’executiva del Clúster Marítim Marí d’Andalusia, caps de fila de la Xarxa CIFT, que va presentar els objectius d’aquesta xarxa transfronterera amb el suport d’un vídeo explicatiu; i Manuel Soliño Bermúdez, president d’AGAN+ i de la Xarxa CCF, que va tancar les ponències analitzant el potencial del turisme nàutic fluvial a Galícia al voltant dels rius Miño, Sil i Limia. La trobada va concloure amb una fotografia de família que va reflectir el caràcter cooperatiu i d’abast nacional del projecte.
La sessió va ser inaugurada per José Manuel Fernández Gómez, vicepresident d’AGAN+, qui va contextualitzar el marc general dels projectes europeus vinculats al turisme nàutic i va destacar el paper de Galícia com a territori referent en l’impuls de la nàutica com a producte turístic de qualitat. Fernández Gómez va subratllar la trajectòria d’AGAN+ com a entitat impulsora d’iniciatives orientades a la competitivitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat ambiental i la projecció internacional del sector nàutic, en col·laboració amb regions de l’Espai Atlàntic.
Tot seguit, Yolanda Piedra Mañes, presidenta del Clúster Marítim de les Illes Balears i vicepresidenta de la Xarxa CCF, va presentar els principals resultats assolits per la Xarxa de Creuers Costaners i Fluvials i va avançar les línies estratègiques de la seva evolució futura. Durant la seva intervenció, va explicar que la Xarxa CCF té com a objectiu desenvolupar el turisme nàutic-cultural a Espanya i atreure nous perfils de turistes interessats en experiències vinculades al patrimoni, la navegació i el territori. En aquest sentit, va destacar que el projecte constitueix un exemple tangible de l’impacte positiu de la inversió realitzada a través dels fons europeus Next Generation, agraint expressament el suport del Ministeri i de la Secretaria d’Estat de Turisme per haver-ne fet possible el desenvolupament.
Piedra Mañes va detallar que el projecte ha permès, en primer lloc, la creació d’una xarxa estable que connecta onze territoris de tot l’Estat, articulant una base sòlida per al desenvolupament del turisme nàutic-cultural. En segon lloc, va destacar que s’han desenvolupat vint destinacions nàutiques, tant costaneres com fluvials, amb la implicació de nombroses entitats públiques i privades. En tercer lloc, va posar l’èmfasi en la participació activa del sector privat, que ha facilitat la creació de seixanta experiències turístiques de creuers costaners i fluvials, així com va destacar finalment el desenvolupament de set eines estratègiques orientades a facilitar la incorporació de nous destins, entre les quals hi ha metodologies de planificació, plataformes de comercialització i promoció com Nautic Destination i Portfriendly, un catàleg nacional d’experiències, la digitalització del patrimoni mitjançant tecnologies com la realitat augmentada i Foto360, programes de formació i assessorament, un sistema de qualitat per a la certificació de destinacions i experiències, i un observatori de mercat per a l’anàlisi de l’oferta i la demanda.
El director gerent del Port de Sotogrande, Miguel Ángel Díez García, va intervenir per presentar la Xarxa CIFT i els seus objectius estratègics, posant el focus en el seu caràcter transfronterer i en la seva vocació de vertebrar una xarxa ibèrica de creuers fluvials sostenible, innovadora i accessible. Díez va explicar que la Xarxa de Creuers Ibèrics Fluvials Transfronterers (Xarxa CIFT) estructura la seva proposta al voltant de cinc grans eixos fluvials, com són el riu Miño, Limia/Lima, Duero/Douro, Tajo/Tejo i Guadiana, i que persegueix impulsar una gestió coordinada de destinacions, reforçar la visibilitat internacional del turisme fluvial i generar oportunitats reals de desenvolupament econòmic i social per a les comunitats riberenques. Així mateix, va subratllar la importància de la cooperació entre territoris, la digitalització, la formació i la creació d’experiències inclusives com a pilars del projecte.
L’última intervenció va anar a càrrec de Manuel Soliño Bermúdez, president d’AGAN+ i de la Xarxa CCF, qui va abordar de manera específica el present i el potencial del turisme nàutic fluvial a Galícia. Soliño va destacar el suport rebut per part de la Xunta de Galícia en el desenvolupament dels primers creuers costaners i fluvials i va agrair la implicació de responsables institucionals que han acompanyat el creixement del projecte des dels seus inicis. Va explicar, d’altra banda, que el treball a Galícia es va iniciar tant a la costa, a través de les ries, com en l’àmbit fluvial, amb el desenvolupament progressiu del gran destí Riu Miño-Sil i del Riu Limia-Lima transfronterer.
Pel que fa al desenvolupament del turisme fluvial al Miño-Sil, Soliño va detallar la delimitació de cinc destinacions, com són Miño-Sil Pontevedra, Miño-Sil Ourense, Miño-Sil Lugo, Miño-Sil Ribeira Sacra i Miño-Sil Valdeorras, definides en funció de l’existència d’oferta actual i d’estructures territorials capaces d’actuar com a promotores del destí. D’aquests àmbits, s’ha treballat de manera completa en les destinacions de Miño-Pontevedra i Miño-Ourense, i parcialment en Miño-Lugo i Ribeira Sacra. Així mateix, va avançar que el futur del gran destí passa per l’elaboració d’un pla director integral, basat en sis eixos estratègics, com són disposar d’una estructura de gestió comuna, la millora dels punts d’escala, la inversió en equipaments i oferta nàutica, la valorització del patrimoni mitjançant rutes terrestres i nàutiques, una estratègia de qualitat i un pla de promoció i comercialització conjunta.
La presentació «El futur del turisme nàutic fluvial a Galícia. Xarxa CCF i Xarxa CIFT» va posar de manifest que el turisme nàutic fluvial es consolida com una oportunitat estratègica per diversificar l’oferta turística, generar activitat econòmica sostenible i reforçar la cohesió territorial. La sessió va evidenciar la importància de la cooperació institucional, la implicació del sector privat i la planificació a llarg termini com a elements clau per al desenvolupament de destinacions fluvials competitives, sostenibles i alineades amb els nous valors del turisme contemporani.
La presentació de la sessió «El futur del turisme nàutic fluvial a Galícia. Xarxa CCF i Xarxa CIFT» s’emmarca en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, especialment en l’ODS 8 (Treball digne i creixement econòmic), en impulsar noves oportunitats econòmiques lligades al turisme nàutic i fluvial en territoris riberenques; l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), mitjançant la integració del turisme en el desenvolupament territorial equilibrat; l’ODS 12 (Producció i consum responsables), a través de la creació d’experiències turístiques sostenibles i respectuoses amb el patrimoni natural i cultural; i l’ODS 17 (Aliances per assolir els objectius), en consolidar la cooperació entre administracions públiques, entitats sectorials i empreses com a base per a un model de desenvolupament turístic durador i compartit.