La recollida selectiva dels residus a la vegueria de Barcelona està estabilitzada en un 40,2% i caldrà implantar sistemes eficients perquè millori
Les dades a totes les comarques són inferiors al 50% de recollida selectiva i on ho són més a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) i al Baix Llobregat (42,87%)
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire i Soler, ha presentat aquest dimecres el balanç de la gestió dels residus municipals a la vegueria de Barcelona corresponent a l’any 2022. Ho ha fet acompanyat del Delegat del Govern a Barcelona, Joan Borràs i Alborch. L’acte ha tingut lloc al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.
Peraire ha explicat que “del total dels residus municipals generats, l’any passat se’n van recollir selectivament el 40,20%. (L’any 2021 l’índex havia estat un 39,48%). Al 2022 es van recollir selectivament 868.356 tones (176 kg/hab./any), 3.416tones més que l’any 2021. Això representa un petit increment del 0,4%.
La tendència que s’observa en l’evolució de la recollida selectiva a la vegueria de Barcelona és, a tots els efectes, d’estabilització de les xifres.
De l’any 2010 fins al 2022, l’índex han oscil·lat entre el 30% i el 40% aproximadament, sense que hi hagués cap tendència clara de millora.
El Maresme és la comarca amb l’índex de recollida selectiva més alt, un 46,02%, i és l’única que supera la mitjana de percentatge de recollida selectiva de Catalunya (45,33 %). La resta tenen valors inferiors: el Vallès Oriental, 44,45%; el Vallès Occidental, 43,32%; el Baix Llobregat, 42,87%; i els municipis de l’entitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), 38,06%.
Analitzant les dades, l’àrea territorial de l’AMB té una població associada de 3.304.275 habitants i en aquesta part del país l’índex de recollida selectiva no supera, doncs, el 40%. Aquestes dades baixes penalitzen la recollida selectiva de la vegueria i, especialment, la xifra del conjunt de Catalunya.
Per al director de l’ARC, “per fer augmentar la recollida selectiva del conjunt de Catalunya és imprescindible el motor de l’àrea metropolitana, ara és l’hora de les grans ciutats". Des del Govern, se’ls ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró”. Peraire ha remarcat que “els sistemes actuals de recollida ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva, aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”. A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta implantat.
Segons les dades estadístiques de l'any 2022, gairebé el 60% dels municipis que van fer recollida porta a porta a Catalunya van superar el 70% de recollida selectiva bruta i més del 90% van superar el 50%.
La recollida selectiva de les fraccions principals
Les 4 fraccions principals de recollida selectiva (el vidre, el paper i cartró, els envasos lleugers i la matèria orgànica) incrementen lleugerament respecte a l’any anterior. La fracció amb més increment són els envasos lleugers (4,9%), seguida pel vidre (2,9%), el paper i cartró (0,3%) i la matèria orgànica (0,1%).
Fracció resta
Encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. Les 1.291.602 t de la fracció resta recollida representen el 59,8 % de les tones generades (sense comptabilitzar la runa), i han disminuït un 2,6% respecte a l’any anterior.
Generació de residus
D’acord amb la nova comptabilització sense runes, l’any 2022 a la vegueria de Barcelona s’han generat un total de 2.159.958 t de residus municipals, un 1,4% menys que a l’any 2021. Si es tenen en compte les runes, la generació total ascendeix a 2.227.402 t, un 1,6 % menys que l’any anterior.
La generació per càpita de residus disminueix un 1,6% i se situa en 438 kg/hab./any sense comptabilitzar la runa. Amb runa, la generació per càpita és de 451 kg i la disminució és d’un 1,7%.
L’any 2021 es van generar a la vegueria de Barcelona 2.190.925 tones de residus municipals, sense runes. Tal com estableix la Unió Europea, les runes s’han de comptabilitzar amb els residus de la construcció i demolició, tot i que tinguin origen municipal.
Municipis capdavanters en la recollida selectiva
Com passa a les altres demarcacions, els municipis amb les dades més elevades recollida selectiva tenen implantats sistemes eficients de recollida.
Els 5 municipis que més residus van recollir selectivament són: Matadepera, al Vallès Occidental, 89,84%; Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, 88,97%; Ullastrell, al Vallès Occidental, 88,06%; Sant Esteve de Palautordera, al Vallès Oriental, 87,55%; i Rellinars, al Vallès Occidental, 86,69%.