El 13,4% de la població vallesana viu en risc de pobresa i el 5,8% en situació de pobresa severa, segons el nou informe de l'Observatori comarcal sobre Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental
L’Observatori comarcal publica un nou informe anual sobre “Renda, pobresa i desigualtat al Vallès Occidental” elaborat a partir de l’explotació de les dades de l’Atles de distribució de la Renda de les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística. L’objectiu de l’informe és oferir una anàlisi molt detallada, a escala municipal i per secció censal, de la distribució de la renda al Vallès Occidental, així com de la incidència de la pobresa i de la desigualtat. Les darreres dades publicades per l’INE corresponen a l’any 2021 i permeten obtenir resultats des del 2015.
La renda mitjana comarcal se situa per sobre de la provincial i la catalana, tot i que existeixen importants disparitats entre els municipis de la comarca
D’acord amb els resultats de l’informe, la renda anual neta per persona al Vallès Occidental es va situar, l’any 2021, en 15.715 euros, valor per sobre de la mitjana provincial (+2,7%) i catalana (+6,4%). Aquesta xifra representa un increment del 3,4% respecte de l’any anterior. Des de l’any 2015, la renda neta per persona ha crescut de manera ininterrompuda a la comarca, amb un increment acumulat del 22% (en valors absoluts, 2.813 euros per persona més).
Territorialment, existeixen importants disparitats entre els municipis de la comarca en termes de renda: el municipi amb la renda mitjana més elevada (Matadepera) gairebé duplica la del municipi amb la renda més baixa (Badia del Vallès). En relació amb el conjunt de Catalunya, deu municipis tenien una renda superior a la mitjana catalana (14.767€) mentre que tretze se situaven per sota, entre els quals es troben les dues capitals i les grans zones urbanes i de grandària mitjana de la comarca.
El document permet aprofundir i obtenir resultats a escala geogràfica més detallada. D’aquesta manera s’identifiquen 40 seccions censals al Vallès Occidental amb una renda inferior als 10.000 euros. Aquestes zones, amb rendes baixes i molt baixes, es localitzen principalment a les capitals de comarca. En l’altre extrem, hi havia 17 seccions amb rendes molt altes, amb uns ingressos nets per persona per sobre dels 25.000 euros anuals, ubicades en els municipis amb rendes altes com Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
Dins de les grans àrees urbanes coexisteixen importants bretxes de renda, amb zones amb rendes baixes i molt baixes i zones amb rendes altes i molt altes: tres quarts de les seccions censals amb menor renda del Vallès Occidental, per sota de 12.246€ l’any, es concentren a les capitals de comarca. Al seu torn, en aquests municipis també es localitzen prop del 42% de les seccions amb major renda, per sobre de 16.767€.
Encara que la incidència de la pobresa a la comarca és inferior a la mitjana provincial i catalana, existeixen zones urbanes amb unes taxes molt elevades
L’any 2021, el 13,4% de la població vallesana vivia en risc de pobresa, el que significa aproximament 125 mil persones, amb uns ingressos per unitat de consum de 9.870 euros l’any. Aquesta xifra ha experimentat una caiguda de 0,5 punts percentuals respecte de l’any 2020. Des de l’any 2015, el descens en la taxa de risc de pobresa ha estat de 2,5 punts.
Territorialment, la taxa de risc de pobresa comarcal és inferior a la mitjana provincial (14,9%) i catalana (16%). A escala municipal, encara que la incidència de la pobresa és desigual, la majoria dels municipis se situaven per sota de la mitjana catalana. Badia del Vallès (17,7%) i Montcada i Reixac (17%), presentaven les taxes més elevades, seguits de les capitals de comarca, Terrassa (15,9%) i Sabadell (15,6%), de Ripollet (15,8%) i de Rubí (15%).
Tanmateix, l’anàlisi més detallada realitzat per l’Observatori a nivell de secció censal revela la presència de zones on la proporció de població en risc de pobresa és molt elevat, amb valors per sobre del 20%. En concret, existeixen 111 seccions censals a la comarca amb una alta incidència de la pobresa (el 19% d’un total de 582 seccions), les quals es concentren en les capitals de comarca, Sabadell i Terrassa i les àrees urbanes amb les rendes més baixes com Rubí, Ripollet, Montcada i Reixac, Badia del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. Dins d’aquest grup hi ha determinades seccions on la proporció de població en risc de pobresa supera el 30%, arribant en alguns casos a xifres d’entre el 45% i el 50%.
La taxa de pobresa severa a la comarca, que mesura la proporció de població amb uns ingressos per unitat de consum per sota del 40% (és a dir, per sota de 6.580 euros l’any), era del 5,8%, el que representa unes 54.000 persones aproximadament. Aquesta proporció és inferior a la provincial (6,7%) i a la mitjana catalana (7,1%).
Montcada i Reixac (7,7%) i Badia del Vallès (7,4%) són els municipis amb les taxes més elevades, per sobre de la mitjana catalana (7,1%), seguits de Terrassa, Sabadell i Ripollet, tots tres amb un 6,8%, per sobre de la mitjana provincial (6,7%). A l’altre extrem, se situarien Matadepera (2,6%), Viladecavalls (2,1%) i Ullastrell (2%).
A una escala més petita, existeixen zones o barris amb una incidència de la pobresa severa elevada, d’entre el 10% i el 15%. En concret, s’identifiquen 56 seccions censals a la comarca. A més a més, 18 seccions assoleixen xifres encara més elevades, superiors al 15% i que arriben a enfilar-se al 28,2% .