Els reptes de futur per a les pimes turístiques catalanes
El turisme viu en uns llimbs. La indústria que ha estat un dels principals motors del país durant les darreres dècades – més del 13% del producte interior brut es genera directament en empreses i activitats d'aquesta branca, tot i que la influència econòmica indirecta és segurament molt superior.
Angel Díaz, expert en l'àmbit, CEO i fundador d'AD Leisure. defensa una transició conceptual des del turisme de masses tal com el coneixem ara mateix cap a una nova "economia del visitant" que desdibuixi les línies entre les comunitats locals i els viatgers que triïn Barcelona com a destinació, sigui d'oci o negoci. "Hem de reforçar-nos des del punt de vista de les utilitats del turisme, econòmiques i intangibles; mirar i mesurar l'activitat d'una altra manera" defensa Díaz.
Així, un nou model turístic implica establir una integració molt més activa entre tots els actors interessats: empresa, ciutadania i administracions públiques. Els rols de cada agent, ben diferenciats i compartimentalitzats fins ara, han de canviar per prendre un punt de vista holístic. L'empresari, així, reivindica "formes de col·laboració noves" que vagin més enllà de la cadena de valor del turisme actual. "El sector privat té més responsabilitats, ens hem d'implicar en la governança de la destinació", afanya l'expert, tot reconeixent que el país es troba encara "en bolquers" pel que fa a les noves formes de col·laboració publicoprivada.
Bona part del debat al voltant de la transformació del turisme català es vehicula mitjançant els públics concrets – qui volem, en definitiva, que tingui Catalunya com una destinació turística de referència. El canvi cap al "turisme de l'experiència" pel que aposta Cañete significa que al core de la indústria turística catalana s'hi col·loqui un perfil de visitant amb alt poder adquisitiu, interessos culturals i fins i tot projectes de negoci al paí